Patrimoni Cultural
Patrimoni Cultural de la Vall d’Alcalà (Alacant)
La Vall d’Alcalà, situada a l’interior de la província d’Alacant, és un dels destins amb major riquesa històrica i patrimonial de la muntanya alacantina. El seu llegat cultural, marcat pel passat andalusí i la figura del cabdill Al-Azraq, converteix el municipi en un enclavament imprescindible per a aquells que busquen turisme cultural, rutes històriques i patrimoni rural a la Comunitat Valenciana.
Des de jaciments prehistòrics fins a despoblats moriscos, passant per arquitectura religiosa, pous de neu i senders històrics, la Vall d’Alcalà ofereix un recorregut únic per més de 14.000 anys d’història.
Un dels principals atractius del patrimoni cultural de la Vall d’Alcalà són els seus despoblats moriscos, considerats entre els millor conservats de la província d’Alacant.
L’Adzuvieta
El despoblat morisc de l’Atzuvieta és un dels conjunts etnològics més rellevants de la Comunitat Valenciana. Conserva restes d’habitatges adossats, molí, séquia i premsa d’oli, que reflectixen l’estructura d’una antiga alqueria andalusina dedicada a l’agricultura de regadiu.
La Roca i la Queirola
Estos nuclis històrics completen el conjunt patrimonial morisc de la Vall i permeten al visitant comprendre l’organització urbana i social anterior a l’expulsió dels moriscos l’any 1609.
Al-Azraq i la història andalusina de la Vall d’Alcalà
La Vall d’Alcalà va ser el principal centre de poder del líder musulmà Al-Azraq al segle XIII. Des d’este territori muntanyós va dirigir la resistència davant l’expansió feudal de Jaume I d’Aragó durant la conquesta del Regne de València.
A Alcalà de la Jovada es conserven restes de l’antic palau-residència atribuït a Al-Azraq, parcialment integrat en l’actual església parroquial. A més, una font commemorativa recorda la seua figura, convertida hui en un símbol històric de les comarques centrals valencianes.
L’empremta andalusina definix la identitat cultural del municipi i és un dels principals reclams per al turisme històric a Alacant.
Arquitectura religiosa
Després de l’expulsió dels moriscos i la repoblació cristiana, el territori es va reorganitzar al voltant de nous edificis religiosos:
-
Església de la Puríssima Concepció d’Alcalà de la Jovada (1636), el principal monument religiós del municipi.
-
Església de Beniaia, exemple d’arquitectura rural tradicional dels segles XVII i XVIII.
Neveres de neu i patrimoni etnològic
La Vall d’Alcalà conserva importants exemples d’arquitectura tradicional vinculada a l’aprofitament dels recursos naturals.
Nevera de Baix i de Dalt
Estos pous de neu permetien emmagatzemar gel durant l’hivern per a la seua posterior comercialització en poblacions costaneres com Dénia. Constitueixen un destacat exemple d’enginyeria preindustrial a la muntanya d’Alacant.
Llavadors tradicionals
Els llavadors de Beniaia, Benissili, Alpatró i Benisivà/Benitaia formen part del patrimoni etnològic local i mostren la importància de l’aigua en la vida social i econòmica de la vall.
La història de la Vall d’Alcalà es remunta a la Prehistòria:
-
El poblat ibèric del Xarpolar.
-
El Tossal de la Roca, enclavament clau de l’Epipaleolític a la façana mediterrània, amb troballes d’art moble i restes d’ocupació humana de gran valor científic.
Este patrimoni arqueològic situa la Vall d’Alcalà com un referent històric a l’interior d’Alacant.
El patrimoni de la Vall pot descobrir-se a través de rutes senyalitzades que combinen natura, història i paisatge:
-
Ruta de “Les Neveres”, sender homologat SLCV-181, un recorregut per la muntanya sud de la Vall d’Alcalà.
-
Camí de la Solana, recorregut tradicional entre bancals, sistemes hidràulics i vistes panoràmiques de la vall.
Estes rutes convertixen la Vall d’Alcalà en un destí ideal per al senderisme cultural a Alacant.
