Història
Benvinguts a la Vall d’Alcalà: Cor de la Muntanya, Bressol de la Història
Descobrir la Vall d’Alcalà és realitzar un viatge fascinant a través del temps. Des dels primers grups de caçadors del Paleolític, fa 90.000 anys, fins a convertir-se en l’últim bastió de la resistència andalusina sota el comandament del llegendari cabdill Al-Azraq, la nostra vall ha sigut escenari de pactes, batalles i cultures que han deixat una empremta inesborrable.
Hui, eixe llegat continua viu en els nostres despoblats moriscos, en l’arquitectura de les nostres neveres de neu i en el caràcter hospitalari d’un poble que va renàixer amb la repoblació mallorquina del segle XVII.
Vos convidem a recórrer les nostres sendes, a perdre-vos entre alqueries centenàries i a conéixer la història d’una terra que, entre cims i barrancs, ha sabut preservar la seua essència més pura.
Història de la Vall d’Alcalà: L’Últim Bastió de la Muntanya
La Vall d’Alcalà no és només un entorn natural de gran bellesa; és un testimoni viu de la prehistòria i un escenari clau de la història medieval valenciana.
1. Prehistòria: els primers pobladors de la vall
La Vall d’Alcalà és un dels espais amb presència humana més antiga de les terres valencianes. Les restes trobades demostren que la vall ha estat habitada des de fa més de 90.000 anys.
Els primers habitants
Al Barranquet de Beniaia s’han trobat eines de pedra del Paleolític Inferior (fa uns 90.000 anys), prova de l’arribada dels primers grups humans.
Milers d’anys després, a la Cova del Pelegrí, es van pintar figures rupestres —entre elles un càprid— que es remunten a fa uns 21.000 anys.
Un jaciment excepcional: el Tossal de la Roca
L’Abric del Tossal de la Roca és un dels enclavaments prehistòrics més importants de la Comunitat Valenciana. Va estar ocupat durant més de 6.000 anys (entre fa 14.000 i 7.500 anys).
S’hi han trobat eines de pedra i d’os, un arpó quasi únic al Mediterrani peninsular i petites obres d’art gravades amb figures d’animals. Els materials es conserven al Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ).
Art rupestre i primeres comunitats
La vall també conserva exemples d’Art Llevantí, com la figura d’un càprid al Racó del Condoig o una figura humana esquemàtica al Barranc de la Gleda.
A la Cova del Passet, al costat del Barranc del Girona, es va descobrir una cova d’enterrament col·lectiu del Neolític (fa uns 3.000 anys), amb ceràmica, eines, ornaments i restes humanes.
Edat del Bronze i ibers
Durant l’Edat del Bronze van sorgir poblats en llocs elevats com la Penya de la Retura i el Tossal de la Roca.
Més tard, entre els segles V i I aC, l’altiplà del Xarpolar va acollir un important poblat ibèric, habitat pels ibers contestans. Allí es van trobar armes, ceràmica decorada i monedes.
Fins al moment, no s’han trobat restes d’època romana a la vall.
tossal de la roca
abrig del tossal de la roca
Yacimiento iberico El Xarpolar
mostra d’art llevantí COndoing
2. L’esplendor andalusí i la figura d’Al-Azraq
Al segle XII, Alcalà va ser el centre d’un valiat dependent de la Taifa de València. La vall estava formada per huit alqueries: Benibullfasem (actual Jovada), l’Atzuvieta, la Roca, Benialí, Benixarco, Beniaia, la Queirola i Benissili.
Des d’ací, Al-Azraq va desafiar l’avanç de les tropes de Jaume I d’Aragó. Després del Pacte del Pouet (1245) i de les revoltes mudèjars, la seua mort en 1276 a Alcoi va marcar la fi de la resistència andalusina a la muntanya alacantina.
Al-Azraq i la Vall d’Alcalà: cor de la resistència andalusina
Al-Azraq (segle XIII), el nom del qual significa “el dels ulls blaus”, va ser el gran protagonista medieval de la Vall d’Alcalà. Aquest territori muntanyós no sols va formar part dels seus dominis, sinó que va constituir un dels principals escenaris de la resistència andalusina davant l’avanç feudal durant la conquesta del Regne de València.
Senyor de castells i fortaleses estratègicament situades a l’interior, coneixia profundament aquest territori abrupte, que va utilitzar com a espai de defensa i d’organització política. Des d’ací va articular pactes, aliances i també alçaments, en un període marcat per una profunda transformació del poder.
L’any 1244 es va signar un acord fonamental: el Tractat del Pouet, subscrit entre Al-Azraq i Jaume I. Aquest document, d’extraordinari valor històric, regulava la cessió de determinades fortaleses i establia una treva entre ambdues parts. Es conserva íntegrament i està redactat en àrab i en romanç, fet que el converteix en el primer tractat de treva bilingüe medieval conservat íntegrament. És un testimoni excepcional del diàleg polític i jurídic entre dues cultures en un moment de canvi profund.
No obstant això, la convivència va ser fràgil. Les tensions van derivar en noves revoltes mudèjars els anys 1248 i 1276, episodis que tingueren en la Vall d’Alcalà i el seu entorn un dels seus principals focus.
La figura d’Al-Azraq, a mig camí entre la història i la tradició popular, està profundament vinculada a la identitat històrica de la Vall d’Alcalà. El seu llegat simbolitza un període decisiu que va marcar el destí de la vall i va configurar la seua memòria medieval.
3. De la Baronia a l’expulsió dels moriscos
Després de la conquesta cristiana, la vall es va integrar en la Baronia del Castell, Honor i Vall d’Alcalà, vinculada al llinatge dels Català de Valeriola i, posteriorment, al Comtat del Real i al Ducat de Villahermosa.
Durant més de tres segles, la població morisca va mantindre la seua cultura i tradicions fins a l’expulsió decretada el 1609, que va deixar la vall pràcticament despoblada.
4. Repoblació i Edat Moderna
La vall va ser repoblada per colons procedents principalment de les Illes Balears. Es van consolidar nuclis com la Jovada, Beniaia i Benissili, mentre que altres, com la Roca i la Queirola, quedaren abandonats i constitueixen hui alguns dels despoblats moriscos millor conservats de la província.
Al segle XIX, Benissili va passar a formar part de la Vall de Gallinera.
5. El segle XX: el repte de la despoblació
Com tants municipis de l’interior, la Vall d’Alcalà va patir l’èxode rural. De més de 600 habitants a principi del segle XX, s’ha passat a prop de 200 en l’actualitat.
Hui, el municipi aposta per la conservació del seu patrimoni arqueològic, històric i paisatgístic com a base d’un model de desenvolupament sostenible que converteix la vall en un autèntic museu a l’aire lliure.
